Menjadores a Can Jalpí i als balcons d'Arenys de Munt

Ara que ja som a la tardor i comença a refrescar, els ocells tenen més dificultat per trobar menjar. Al parc de Can Jalpí hem reconstruït les menjadores que hi havien a la riera i periòdicament hi posem una barreja d'aliment per a fringíl·lids per afavorir la presència d'aus al nostre entorn. Si us hi fixeu bé podeu observar menjadores fetes amb canyes de bambú, troncs i escorces d'arbre. I si us hi atanseu sense fer soroll... fàcilment podreu contemplar tot tipus de mallerengues: blaves, carboneres, emplomallades, petites i cua llarga... També hi són freqüents els rupits, gaigs, garses, merles, tudons i tórtora turca; així com pardal comú i pardal xàrrec, verdums, caderneres, cotxa fumada, mosquiter comú, bruel, gratapalles i raspinell... i fins i tot l'altre dia hi havia un picot verd bebent aigua!

   

                     

Rupit (Erithacus rubecula)

Mallerenga petita (Parus ater)

Si algú està interessat en col·laborar i vol venir a posar menjar a les menjadores del parc només ha de posar-se en contacte amb la central (lacentral@arenysdemunt.cat).

I si vau venir al taller de construcció de menjadores que vam fer a la primavera, ara és el moment de penjar-les al balcó o al jardí i omplir-les de pipes, blat de moro, fruits secs, mill, engrunes de pa o fruita (sempre en cru i sense sal ni sucre).

Els ocells tenen un camí transparent

"ART I ESCOLA" és un programa que promou i posa en valor la presència de l’art a les escoles.

Un dels projectes és "correspondències".

L’objectiu de CORRESPONDÈNCIES és activar una sèrie d’experiències sobre l’entorn i la seva representacó visual, obrir un canal de comunicació entre els alumnes dels diferents centres d’educació que participen en el projecte, i potenciar les diferents formes de mirar, interpretar i representar el nostre entorn immediat.

El resultat es presenta en forma d'exposició al centre d'arts contemporànies de Vic (http://www.acvic.org).

Eliminació d'espècies invasores del Montnegre i el Corredor

Les valls de Ramió, Fuirosos i Olzinelles, i la Serra de l'Esquirol, localitzades al vessant nord del parc del Montnegre i el Corredor, a la conca de la Tordera, estan perdent qualitat paisatgística i diversitat biològica, en part degut a la proliferació d'espècies invasores i oportunistes –com ara les acàcies, l'ailant, la figuera de moro o la mimosa– que sovint desplacen a les espècies pròpies d'aquests hàbitats. També, la disminució d'una gestió forestal activa i l'ús en jardineria o com arbrat viari de certes espècies amb gran capacitat de dispersió i adaptació a nous espais, han afavorint aquesta situació.

En aquesta zona, la mimosa (Acacia dealbata), espècie originària del sud est d'Austràlia i molt usada en jardineria; l'acàcia (Robinia pseudoacacia), arbre originari del centre i est d'Estats Units i també utilitzada amb finalitats ornamentals; l'ailant (Ailanthus altissima), arbre originari de Xina i introduït a Europa molt usat en el seu moment com arbrat viari; i la figuera de moro (Opuntia sp.) i l'atzavara (Agave sp.), dues plantes molt usades també en jardineria; totes elles espècies considerades invasores que s'estan extenent per les zones forestals properes, i que s'estan eradicant amb aquest programa. Per eliminar-les es fan tractaments manuals (arrencat de plantes) i transport a abocador de les restes, o bé s'apliquen tractaments químics respectuosos amb el medi ambient aplicant de forma localitzada productes herbicides.

L'objectiu és recuperar els valors paisatgístics i ecològics de les tres valls. Al llarg d'aquest anys s'han portat a terme accions molt diverses que van des de la millora dels hàbitats fluvials a la potenciació de les zones de pastura o la restauració de basses i fonts, entre altres. Aquesta iniciativa forma part del conveni de col·laboració entre l'Obra Social "La Caixa" i la Diputació de Barcelona.

Informació extreta del diari digital del Baix Montseny i Diari de la Diputació de Barcelona (19/06/12)

Passeig per Can Jalpí

Passejant una somera de 8 mesets pel parc de Can Jalpí

L'oreneta cuablanca...un exemple de convivència!

El seguiment dels nius de l’oreneta cuablanca que es fa des del Projecte Orenetes contribueix a l’estudi de la tendència poblacional d’aquesta espècie. A casa nostra aquesta espècie viu certa estabilitat poblacional, però a algunes ciutats europees com les de Bèlgica, en els últims trenta anys, la població d’oreneta cuablanca ha experimentat un descens significatiu. Quines són les raons que expliquen aquest descens? Són nombroses i es fa difícil afirmar quina té més pes sobre les altres. La manca d'insectes a causa de l’agricultura intensiva, la prova de foc que suposa la migració, els canvis ecològics que afecten les zones d'hivernada a l'Àfrica...

Sovint creiem que nosaltres estem molt lluny de poder canviar aquests fets, però hi ha una altra raó que pot ajudar a explicar aquestes davallades: la destrucció directa dels nius. Això sovint es fa per evitar que les orenetes embrutin les façanes i el terra amb els seus excrements... Però si aquest és el problema, com veieu a la foto, hi ha maneres molt senzilles d'evitar-lo.

A les imatges es veu el detall d’unes lleixes que es col·loquen sota els nius per evitar que els excrements arribin a terra i embrutin la façana. Aquestes estructures es poden retirar fàcilment per netejar-les i tornar-les a penjar. Us les podeu construir vosaltres mateixos o adquirir-les en una botiga especialitzada en ornitologia.

Informació facilitada pel Projecte Orenetes http://www.orenetes.cat