diumenge, 27 de maig del 2012

Parc de Can Jalpí



El Parc de Can Jalpí es troba situat al marge esquerre de la riera d'Arenys de Munt, abans d'arribar al poble.
Al Parc trobem més de 15 espècies d'arbres, arbusts i plantes autòctones amb escassos requeriments hídrics.
Acull també el centenari roure de Gernika, catalogat com a arbre monumental.
Les imatges adjuntes contenen informació sobre la vegetació del parc, la seva història i un plànol dels espais de lleure.

diumenge, 20 de maig del 2012

Passejada naturalista per l'entorn de Can Jalpí


 

Malgrat la pluja de la nit passada i un cel que anunciava més pluja, no ens hem deixat impressionar i més d'una cinquantena de persones hem acudit a la passejada naturalista pel Parc de Can Jalpí. La temperatura ha estat agradable i el sol finalment ha tret el nas.

Hem comptat amb la presència de Xavier Tarruella, Josep Sibilla, Héctor Andino i Cesc Balanzó, quatre experts en ecologia, jardineria, arboricultura i ornitologia que ens han transmès els seus coneixements en aquests camps.


Per inaugurar la jornada ens ha sobrevolat el cap
el ja conegut bernat pescaire (Ardea cinerea) que freqüenta la bassa de Can Jalpí.
L'Héctor ens ha fet una gran demostració de cants d'ocells. Hem pogut identificar el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius) i el pica-soques blau (Sitta europaea), entre d'altres. 


Els més petits han descobert un ou de color blau que pertanyia a una merla (Turdus merula). Al llarg del passeig hem vist nombroses merles, rupits (Erithacus rubecula), tudons i exemplars de tòrtora turca (Streptopelia decaocto), espècies que es troben actualment en expansió. 


Pel que fa a la vegetació de ribera hem observat espècies autòctones com l'aloc (Vitex agnus-castus), que actualment està en regressió, degut a la canalització de les rieres i a la proliferació d'espècies que envaeixen el seu hàbitat, com la canya (Arundo donax). Hem identificat l'aladern (Rhamnus alaternus), com a arbust que presenta les fulles disposades de forma alterna, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), com a arbust que atreu els mosquits i que és utiltzat com a insecticida natural. Entrant en el camp de l'agricultura ecològica, hem parlat de l'importància de les plantes acompanyants per al control de plagues i l'aportació de nutrients al terreny mitjançant l'aplicació d'adobs vegetals.


En el camp de l'arboricultura hem parlat dels plataners i dels roures. Pot ser complicat distingir les diferents espècies de roure, doncs aquests presenten moltes hibridacions. Hem après a identificar el roure pènol (Quercus robur), espècie a la qual pertany el roure de Gernika, perquè els aglans pengen d'un peduncle molt llarg i les fulles són molt lobulades, amb dues orelles a la base i pràcticament sense pecíol.
Al passeig de plàtans hem descobert un niu de cotorra de Kramer (Psittacula krameri), una espècie exòtica invasora; mentrestant el propietari del niu ens contemplava espantat des de dalt del fullatge.

En Cesc i en Josep ens han parlat dels problemes que els ocasina als arbres la compactació del terreny. El sòl ha de ser esponjós per tal de permetre l'intercanvi de gasos i l'absorció d'aigua i nutrients. Per tal de garantir un grau òptim d'esponjositat és convenient escampar restes vegetals que retenen l'humitat i, sobretot, evitar la circulació de vehicles al voltant de l'arbre. Aquestes han estat les principals mesures que s'han pres per tal de protegir un arbre centenari com és el roure de Gernika. Aquest mateix problema és el que presenten els plàtans del passeig de Can Jalpí. En Xavier ens ha explicat la importància que tenen les micorrizes, una simbiosi entre les arrels de l'arbre i els fongs: els fongs  proporcionen la humitat necessària i faciliten l'absorció de nutrients per part de les arrels de l'arbre i el fong obté vitamines i hidrats de carboni que per sí sol és incapaç de sintetitzar. 

Hem parlat d'algunes espècies al·lòctones que alteren els ecosistemes, com l'ailant (Ailanthus altissima), una espècie pudent que fa olor de blat de moro torrat i que prové de la Xina.
En Xavier ens ha fet adonar de l'actual pèrdua d'interés per part de l'home d'un arbre que ja no és tan habitual: el garrofer (Ceratonia siliqua). Antigament les garrofes eren la font d'alimentació del bestiar de càrrega, però actualment utilitzem altres fonts d'energia per al transport. El garrofer és un arbre que cal conservar, doncs el seu fruit té un elevat contingut en hidrats de carboni i s'utilitza per fer xocolata, i aquests arbres serveixen de refugi a moltes espècies d'ocells.
En Josep ens ha explicat que els oms (Ulmus minor) pateixen una plaga anomenada grafiosi de l'om. Uns escarabats que porten el fong enganxat a les potes són els transmissors d'aquesta malaltia fúngica, que ataca els exemplars quan són adults. Per aquest motiu només trobem individus joves, en forma d'arbusts, i aquests mai poden esdevenir arbres. Al parc es van plantar oms de Sibèria (Ulmus pumila), una varietat diferent a l'autòctona, que en principi és resistent a la malaltia. En Josep i l'Héctor ens han parlat de la toxicitat d'algunes espècies, com el llorer (Laurus nobilis) i el baladre (Nerium oleander), i en Cesc ens ha explicat l'etimologia, és a dir l'origen i el significat dels noms, d'algunes espècies de plantes.

       

Una vegada al voltant del llac hem pogut sentir els cants dels gripaus i els més petits han trobat nombrosos joves exemplars de gripau corredor (Bufo calamita). 


A l'estany hem vist algunes tortugues de florida (Trachemys scripta), exemplars que han estat abandonats i que estan causant greus alteracions dels ecosistemes.
Arribant al parc de les tirolines hem pogut veure l'efecte del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus), espècie d'escarabat que ha esdevingut una plaga.



Un cop envoltats pel bosc mediterrani, s'ha encetat un interessant debat sobre quina ha de ser la correcta gestió dels boscos i sobre l'aprofitament de biomassa, destacant la importància de conservar la biodiversitat d'espècies.


Envoltats de pins (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i suros (Quercus suber), ens han explicat la successió natural de les espècies al bosc i el predomini de determinades espècies degut a la intervenció de la mà de l'home; el  comportament de les espècies enfront les pertorbacions, com ara els incendis; i la problemàtica de la processionària del pi.

diumenge, 13 de maig del 2012

Fira de la Maduixa

La Central participa a la 9a Fira de la Maduixa, el diumenge 13 de maig a la Riera Sant Martí, fent difusió de les activitats programades pel centre i de les diferents publicacions relacionades amb el medi natural i el patrimoni cultural d'Arenys de Munt i del Parc del Montnegre Corredor.
Al llarg del matí hem repartit futlletons i tríptics d'alguns dels itineraris que podem fer a peu pel terme municipal d'Arenys de Munt. Els més habituals són el Camí del Corral i la Creu de Rupit; Can Pauet, passant per Can Sala; Torrentbò i El Remei; Collsacreu, passant pel Fondo de Can Rossell; entre d'altres. A més oferim la segona edició del llibre "Passejades a Peu per Arenys de Munt" escrit per Gaspar Casals i Jordi Rossell.


També hem donat a conèixer el calendari de "Passejades 2012" i el "Dia Europeu dels Parcs" que serà el cap de setmana del 26 i 27 de maig i pel qual hi ha planificades més de 40 activitats gratuïtes als diferents parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Si desitgeu  més informació podeu venir a La Central o consultar la web http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4677


A la carpa de la Diputació, així com al Centre d'Informació de Can Jalpí, trobareu diferents publicacions gratuïtes i a la venda, sobre la vegetació, la fauna i l'entorn natural del parc i del nostre municipi.

Aprofitem per informar-vos de les properes activitats programades per la Central: una "Passejada naturalista per l'entorn de Can Jalpí", el proper diumenge 20 de maig, i el "Projecte Oreneta", que es presentarà a la Central el dia 2 de juny.

Us hi esperem!


dijous, 3 de maig del 2012

El rossinyol ja és arribat!


El rossinyol (usignolo en italià, rossignol en francès i ruiseñor en espanyol.) ja ha arribat al Maresme! El 24 d’abril, vaig poder sentir el primer rossinyol de la temporada a la comarca, al rial de Sa Clavella -tributari de la Riera de Sobirans o d’Arenys- que s’enfila fins a l’Ermita del Remei. El rossinyol té un cant molt potent que consta d’un devessall de notes repetitives que s’apleguen en frases variades (http://www.youtube.com/watch?v=HVZVm_ReDe0). El vigor i riquesa del cant contrasta amb la discreció del seu plomatge i aspecte general, de tons marronosos però amb una cua “rovellada”. Canta de dia i, també, de nit, de bracet amb les diverses espècies de mussols i amb els sibocs i enganyapastors.

El rossinyol (Luscinia megarhynchos) té el punt fort de l’arribada al nostre país a l’abril (2ª i 3ª setmana) i toquen el dos a finals d’agost i durant el setembre. S'estan, per tant, uns 5 mesos i mig entre nosaltres abans de retornar a l'Àfrica del sud, on hivernen. El trobem arreu del país amb excepcions comptades (punts elevats del Pirineu i Pre-Pirineu i algun sector desforestat del Delta de l’Ebre). S’alimenten d’insectes però a la tardor també mengen fruits. Fan el niu dintre de bardisses i matolls.

El seu cant, extremadament potent, de gran intensitat i bellesa, conforma la banda sonora de les nits estivals dels voltants dels nostres pobles, conjuntament amb el d'altres ocells com els sibocs, xots o mussols comuns. L’acompanyen, també, en la simfonia nocturna alguns amfibis com els tòtils o insectes com els cadells. 

Verdaguer recull una llegenda de la Catalunya del Nord gràcies a la qual s’entén la nocturnitat del seu cant: els rossinyols canten de nit per mirar de no adormir-se, no quedar entortolligats en lianes com la ridolta i, d’aquesta forma, no ser pessigats per les formigues.

Ja ho diuen a Alacant: “quan canta el rossinyol, planta el fesol”.
Benvinguts siguin els rossinyols a casa nostra!

Cordialment,

Pere Alzina i Bilbeny
Zoòleg i consultor ambiental